Anys 60:

ESCUT C.B.AGUILES

El 6 d’octubre del 1968 és una data mol important per la vila de Santa Coloma de Queralt, ja que neix el Club Bàsquet Àguiles.

Un grup d’adolescents entre 15 i 16 anys formen un equip de bàsquet el qual anomena Àguilas (amb a) ja que en aquella època n’hi es planteja posar el nom en català. Eren temps en què el jovent de l’època a la vila demanava canvis i es creaven!

A les setmanes de la Joventut nasqueren moltes entitats i iniciatives de tota mena, algunes van haver de superar bastants entrebancs clàssics d’aquells temps.

FIRS TEAM

Aquella colla de nois:  L’Antonio Sendra, l’Isidro Mas, J.Lluís Pardo, Josep Fusté, Ramon Marimón, i el  Ramon Vives, passaven les tardes tirant a cistella a la pista del Bar “Estrella” o jugant el Monopoli a casa d’algun amic o simplement escoltant retransmissions esportives per la radio, tot repassant la “Quiniela”. Estaven cansats de sempre fer el mateix… La idea d’aquests nois de crear un club de bàsquet neix també gràcies a la influència d’alguns partits amistosos que veien a la plaça major.

TEAM SQUERE

El projecte de formar un club de bàsquet ja no era tant inimaginable, gràcies a l’ajut que van rebre també d’altres companys, com: el Robert Vilà, el Bartomeu Montagut, el Xavier Marimón, el Joan Pastor, l‘Antonio Brufau i el Joan Farré.

Aquest grup de nois emprenedors, envien una carta al Club Joventut de Badalona demanant els tràmits corresponents per crear un equip de bàsquet, al cap de poc reben contesta amb tota una seria de passos del que havien de fer i amb els organismes que s’havien de posar en contacte, com: la Federación Catalana de Baloncesto o la Junta Provincial de Educación Física y Deportes de Tarragona.

DSC00423

Aquells nois amb samarreta groga i pantalons verds entren en competició i juguen els partits locals a l’antiga pista de l’Estrella els diumenges als migdies. Hi ha moltes anècdotes d’aquests inicis. La majoria dels desplaçaments, per exemple es feien amb la furgoneta de repartiment del Progrés. Asseguts en banc de fusta o en les caixes de refrescos que, en alguna ocasió els mateixos jugadors ajudaven a repartir per poder després fer el desplaçament.

Començant de nou i per molta il·lusió que hi posessin, sense tenir una bona tècnica individual però sobretot sense tenir una base, era difícil obtenir bons resultats. De seguida se’n adonen que s’ha de començar de zero i capitanejats pel Josep Fusté com a president, fan una crida als nens de 9 i 10 anys que vulguin jugar a bàsquet. Obtenen una resposta massiva per part de la canalla, ja que llavors l’única activitat extraescolar era el moviment escolta o fer d’escolà.

FIRST YOUNG TEAM

Es fa un tria i es munten tres equips de minibàsquet; els entrenaments, quan feia mal temps, es feien en un local municipal del pati del Castell conegut com “El Hogar Rural” i utilitzaven una cadira de cap per avall com a cistella. Els primers partits del club es disputaven en la pista del bar l’estrella que oficialment es deia “Pista de Educación y Descanso” pel regim franquista de l’època.

44

El primer equip continua acumulant derrotes tot i la incorporació de dos fitxatges ajuda, el Marçal i el Claramunt de Tous. Comença també un equip de nenes i el suport de l’empresa avícola “La Petersim” permet contractar entrenadors importants com el Manolo Soriano que venia de Barcelona, i el Leandre Badia de Cervera.

FIRS WOMAN TEAM

Anys 70:

A mida que aquets equips de minibàsquet van creixent, es van formant nous equips base i s’aconsegueix una bona infraestructura de club.

El club el que li interessava era promocionar el bàsquet a la vila  i organitzant esdeveniments com: La Setmana Infantil, on es feien partits amistosos amb varis equips invitats, jocs per la canalla, projeccions de pel·lícules, etc o organitzant competicions escolars entre diferents col·legis de la província de Tarragona on Santa Coloma era representada per el C.B.Àguiles, i també aprofitant els primers aniversaris del club fent sorteigs de xais i “paneras”  això va ajudar molt a fer créixer el Club com una institució de la vila i també per divulgar aquest nou esport als joves perquè el practiquessin.

Els qui van formar el primer equip deixen de jugar. Alguns però, continuen com el Robert Vilà i el Xavier Marimón, substituint els entrenadors, o com l’Isidre Mas, exercint el càrrec de delegat.

SWIMINGPOOL

De la pista de l’estrella es va passar a jugar a la pista de bàsquet que tenia la piscina, això va suposar una millora per la pràctica del bàsquet. L’ambient era molt tens en aquella pista…

Les noies deixen aviat de jugar i no serà fins al final de la dècada que es forma un equip amb una barreja de jugadores del Club amb les que venien procedents de l’equip del col·legi de les Monges; com a entrenador tindrien el Joan Corbella.

Encara no es guanyen títols, però la majoria d’equips són força competitius i aleshores guanyar a domicili a la Universitat de la Laboral de Tarragona era “el no va más”.

Al marge del bàsquet, el Club sempre s’ha vist amb la desgràcia d’anar malament econòmicament, però l’ajuda dels patrocinadors, de l’Ajuntament i dels socis i sobretot organitzant i col·laborant en diferents esdeveniments de la vila, com: l’Homenatge a la Vellesa o els Pastorets per Nadal, en són un exemple; a vegades per la necessitat d’ingressar algun diner i poder tirar endavant un any més.

Anys 80:

És l’època on el club es consolida: el sènior femení puja de seguida de categoria i ha de jugar partits fora de la província de Tarragona, i més tard el sènior masculí també puja. Els dos equips sèniors arrosseguen el júnior a jugar per tot Catalunya.

El 1982 el club es veu obligat a fer un canvi a la directiva després de 14 anys de vida, l’any 1983 s’inaugura l’esperat i demanat poliesportiu, gràcies a la creació d’aquesta infraestructura es guanyen campionats, subcampionats i el sènior femení puja a 2ª Nacional amb totes les jugadores formades a casa. Ja hi han equips en totes les categories i en alguna hi ha equip A i B.

YOUNG TEAM

Cap a la fi dels 80 i principi dels 90, es comença a fer funcionar l’escola de bàsquet, per on han passat incomptables nens i nenes i multitud de gent fent d’entrenadors i d’entrenadores d’ajudants i d’ajudantes…

2N NACIONAL

Anys 90 i 2000

Als 90 els problemes econòmics i de falta de transport per als desplaçaments són una realitat. Com també la manca d’entrenadors, que sempre ha estat un handicap.

D’altra banda, el Club sempre ha mantingut una mitjana de 8 equips o més en competició, cosa que és d’un mèrit que ningú li pot treure.

IMG_2086

Anuncis